Un raig d'esperança

Intentu ser realista, no somiar desperta, tocar de peus a terra, tot-hi aixis el cap em puja als núvols i somio fins arribar a les estrelles, caminant per les constel·lacions, acariciant les estrelles. És cuan baixo el cap a la terra cuan m'adono de tot el mal que hi ha, de la gent que s'odia entre ella mateixa, de les guerres, la pobresa, la fam en el món...
Que la fam del món caigui sobre meu, que les guerres es comberteixin en la meva malaltia, i que l'odi es torni en pluja i que aquesta pluja cigui en els deserts i camps sembrats, per poder donar menjar a la gent amb fam i aigua als qui tenen set.


Vull veure com somrius, com estimes, com jugues, diguem que erradicarem la fam al mon junts, que posarem la pau als països en guerra, i que junts serem un model a seguir per les persones amb el cor ple d'odi.

Vine al meu costat, farem obres prodigioses, i veurem creixer un món nou, en el que tu i jo haurem col·laborat en l'elaboració.
Només amb el teu somriure, ja tinc força suficient per poder donar la volta al món a peu, cuan em parles podria respirar sota l'aigua, si m'abrassesis volararia, fins poder-te portar els núvols de cotó de sucre i posar la lluna sota els teus peus, perquè ilumini aquests ulls negres brillants.