dimecres, 12 de gener del 2011

Somia

Els somnis només deixen d'existir quan la persona els oblida.
Sempre he somiat en poder volar, en tocar les estrelles i poder acariciar a la lluna, volar entre els núvols i sentir els rajos del sol aprop de la cara, tenir el vent molt aprop i jugar amb els ocells. Són somnis impossibles? Realment es podran complir mai? Ningú ho pot saber, ningú em pot donar una resposta.

Tot-hi aixis hi ha un somni del que no em puc desempallegar: El de poder tenir-lo al meu costat, d'abraçar-lo i d'estimar-lo més del que me l'estimo ara. Aquest somni és realment fictici? Podré fer-lo mai realitat?
Només el destí ho dirà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada