dimecres, 19 de gener del 2011

Un raig d'esperança

Intentu ser realista, no somiar desperta, tocar de peus a terra, tot-hi aixis el cap em puja als núvols i somio fins arribar a les estrelles, caminant per les constel·lacions, acariciant les estrelles. És cuan baixo el cap a la terra cuan m'adono de tot el mal que hi ha, de la gent que s'odia entre ella mateixa, de les guerres, la pobresa, la fam en el món...
Que la fam del món caigui sobre meu, que les guerres es comberteixin en la meva malaltia, i que l'odi es torni en pluja i que aquesta pluja cigui en els deserts i camps sembrats, per poder donar menjar a la gent amb fam i aigua als qui tenen set.


Vull veure com somrius, com estimes, com jugues, diguem que erradicarem la fam al mon junts, que posarem la pau als països en guerra, i que junts serem un model a seguir per les persones amb el cor ple d'odi.

Vine al meu costat, farem obres prodigioses, i veurem creixer un món nou, en el que tu i jo haurem col·laborat en l'elaboració.
Només amb el teu somriure, ja tinc força suficient per poder donar la volta al món a peu, cuan em parles podria respirar sota l'aigua, si m'abrassesis volararia, fins poder-te portar els núvols de cotó de sucre i posar la lluna sota els teus peus, perquè ilumini aquests ulls negres brillants.


divendres, 14 de gener del 2011

Desprerta't



Desperta't, mira al teu voltant, fixa't en el que hi ha, què hi veus?
Veus la vida com passa? Veus com s'en va la persona que t'estimes?
Has fet algu per evitar-ho? Has fet algu per aconseguir-lo?
NO
Has deixa't passar el temps entre els teus dits, fen-te l'adormida, i ara ja és massa tard.
Ja no pots dir-l'hi rés, ja no el pots abraçar, ni sentir el seu olor.
Només et queden els somnis que un dia vas tenir, tot el que vas desitjar, tot el que encara et fa plorar.



SIGUES LLUITADORA, els sentiments guanyen a la realitat, si de veritat ho desitges el tindràs.
Sigues valenta, no tinguis por, és una lluita en solitari, pero per una causa justa.

dimecres, 12 de gener del 2011

Somia

Els somnis només deixen d'existir quan la persona els oblida.
Sempre he somiat en poder volar, en tocar les estrelles i poder acariciar a la lluna, volar entre els núvols i sentir els rajos del sol aprop de la cara, tenir el vent molt aprop i jugar amb els ocells. Són somnis impossibles? Realment es podran complir mai? Ningú ho pot saber, ningú em pot donar una resposta.

Tot-hi aixis hi ha un somni del que no em puc desempallegar: El de poder tenir-lo al meu costat, d'abraçar-lo i d'estimar-lo més del que me l'estimo ara. Aquest somni és realment fictici? Podré fer-lo mai realitat?
Només el destí ho dirà.